El drac se'ns menja

23 d'abril de 2018, la Diada de Sant Jordi sota el "Imperio de la Ley". És el retrat d'un cavaller català ferit pel drac espanyol del 155.



L'orgia dels llibres i les roses es repeteix. Els turistes es disputen les rambles amb els barcelonins que han baixat expressament en una jornada que hauria de ser festiva.



Un fart de llibres d'actualitat i roses grogues. La festa catalana presa del consumisme i l'activisme pel llibre fet de pressa, que ens narra una història inconclusa.



L'imperatiu del groc per damunt del roig i a tot arreu. Un groc sentit per als que no hi són, per als desterrats de Catalunya i els que dissortadament han estat engolits per un drac massa real. És el drac que ens ha furtat el vermell de les roses.



El patró de Catalunya s'esforça per guanyar la croada i en el primer embat ja ha caigut.
 


Les tanques del Palau de la Generalitat buit són plenes de flors i en el cor de la plaça de Catalunya es viu la dignitat.




El recorregut fotogràfic. De bon matí, activistes dels CDR de Sabadell es fan la foto de família davant de la fiscalia de la ciutat en solidaritat amb el regidor de Sant Joan de Vilatorrada Jordi Pesarrodona, famós pel seu nas de pallasso i que estava sent jutjat en aquelles hores. Les altres imatges són del centre històric de Barcelona.

Imatges d'una revolta catalana per al segle XXI. 23 d'abril de 2018.

A cara descoberta



Anar amb el pit obert, a cara descoberta, amb l'esguard determinat apuntant cap a la fita. Els catalans van a cara descoberta i n'hi ha que se la tapen amb una careta, amb un nas de pallasso i desfilen amb la caputxa posada sense amagar-se de res.


Es planten davant de l'agressor amb les mans obertes, el rostre lliure i ara se'l tapen, alcen una estelada, el xiulet, escriuen a les parets. Caminen, corren, s'aturen, reculen o avancen; reculen de nou i si hi tornen, ho fan perquè volen.




Amb clavells recalcitrants maregen l'enemic, amb el color groc el tomben. El poble català fa coses com aquestes.


Ni l'abolició de la veritat, ni la instauració de l'odi, ni el regnat de la injustícia el frena.


Els avis, mares, fills, pares, amics, amants, malalts, enfollits, els vius i els rics, el radical i l'humil, el modest, l'adolescent, el coix i els solidaris són el mirall de la por de l'enemic on s'estimba.



Les mans enlaire del poble desarmat encén l'estultícia d'aquella gent tan simple.


Són mans al descobert plenes de raó i coratge, enlairades, conscientment sedicioses, profundament revolucionaries. Mans alçades que no volen el cel, s'estenen amunt per conquerir una República.

 





Una vegada més (i les que facin falta) fotos de la rereguarda d'una manifestació densa, lenta i massiva com el lema que la va encapçalar "Pels drets i les llibertats, per la democràcia i la cohesió, us volem a casa." Una gran protesta dedicada als nostres presos polítics independentistes però sobretot, pels sis mesos de presó dels Jordis.

Imatges d'una revolta catalana per al segle XXI. Barcelona 15 d'abril de 2018.

La mort del Rei, la mort d'Espanya


Els nuvis de la mort. La ministra de Defensa, Cospedal, el ministro de Interior, Zoido, el ministro de Cultura, Méndez de Vigo i el de Justicia, Rafael Catalá, aquests quatre últims van cantar amb fervor l'himne de la Legión al pas de la cabra i al seu torn, la ministra va ordenar hissar banderes a mitja asta per la mort de crist durant la celebració de la Setmana Santa. Amb tot això i més, Espanya des d'Europa es deu veure molt grisa i cadavèrica.


Superada la Setmana Santa havíem de gaudir d'un dijous apoteòsic. Alemanya deixava en llibertat al nostre president sota fiança.
Aquesta plantofada contra les aspiracions de revenja espanyoles contradiu l'informe del jutge inquisidor Pablo Llarena sobre la, segons el seu parer, violència tumultuària del procés català. Violència que li serveix d'excusa per construir un relat per empaitar i empresonar preventivament mig Govern català. Un jutjat alemany li ha tombat les teories de la "violència".


Puigdemont pot esperar el curs judicial sobre l'extradició, ara sí, fora de la garjola. Mentrestant s'escampa el terrabastall català per tot Europa deixant en evidència una Espanya patètica.

Aquell mateix dijous dia 5, hi hauria un segon cop als morros a la nación espaÑola.
L'Antoni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret quedaven en llibertat en l'exili per terres Belgues. Ja havien superat aquell tràngol en el novembre de l'any passat per l'amenaça de la primera Euroordre espanyola d'extradició i que el jutge del Tribunal Supremo Pablo Llarena es va haver d'empassar.


La tercera fuetada d'Europa contra Espanya va venir pel geolocalitzador que duia el cotxe de Carles Puigdemont i amb el qual se'l seguia per Europa. Un aparell d'aquesta mena sense permisos judicials dins els països on ha viatjat, és un acte d'intromissió il·legal i els principals sospitosos són els serveis d'espionatge espanyols.


Les estupideses dignes de Torrente no acabaven aquí. El quart ventallot era un globus enorme de martingales universitàries de la presidenta de la comunitat de Madrid que aspira cap a l'explosió, digne dels focs d'artifici xinesos. Però el despropòsit continuava. L'últim que havia de marcar aquell dijous tan emocionant, el cinquè ridícul made in spain, la detenció del refugiat Hervé Falciani a Madrid amenaçat fa uns anys per Suïssa, però ara resulta que ja no hi ha cap Euroordre d'extradició en curs. L'estat Espanyol pretenia intercanviar-lo per la Marta Rovira i l'Anna Gabriel exiliades en aquell país! Suïssa va dir que Falciani "no serà moneda de canvi". Quins altres favors ens estem perdent? Quines altres barbaritats no arribarem a conèixer mai?


L'odi espanyol contra Catalunya serà la seva autodestrucció, perquè tot el mal que ens estan fent és un bumerang de descrèdit internacional i acabarà en mans del Tribunal d'Estrasburg i Cort Europea de Drets Humans.
En la mateixa línia de violència anticatalana, el discurs del Borbón del 3 d'octubre amb to bèl·lic i les seves visites en la càpsula policial a Catalunya, no fan més que foradar ben profund i ràpid el clot on s'haurà d'enterrar el Reino de España.
 

L'esperpent que ho remata tot, l'endemà, en l'atac de sinceritat del ràdio locutor d'extrema dreta Jiménez Losantos, un altre nuvi de la mort. Després de sobreviure aquell dijous, no va poder dissimular la desesperació i el seu fanatisme. La caverna mediàtica espanyola coneix que el llenguatge d'odi quedarà impune, tal com les agressions feixistes en el carrer i diuen, criden impúdicament el que pensen. Jiménez Losantos, perfecte nuvi de la mort, va radiar, pervertint el concepte del periodisme, consignes ni més ni menys que terroristes, literalment! Va fer apologia del terrorisme en directe contra Alemanya. I es va quedar tan ample.

Ara mateix estem patint l'acompliment del deliri judicial sobre la "violència" amb la detenció, per part de la policia militar, de membres dels CDR i que se'ls acusa precisament de terrorisme per fer talls de carretera.

Fotografies de la visita del rei i jutges a Barcelona, dilluns 9 d'abril.
Fotografies de la manifestació a Sabadell en solidaritat amb els CDR. Dimarts 10 d'abril.

10-4-2018

Poder popular






Els CDR són el poble organitzat. Els CDR són l'acció directa. La unió del poble en el combat pacífic i serè, la unió per la lluita de la resistència.




Els Comitès de Defensa del Referèndum van representar la canalització efectiva de la desobediència. Van poder garantir el dret a vot dels ciutadans gràcies a l'organització clandestina i l'u d'Octubre, dia del Referèndum, va esdevenir una jornada de valor històric.




Els Comitès de Defensa de la República són el mateix poble que va vèncer la cacera espanyola de l'urna. Els veïns que continuen junts per defensar-se ara de la pròpia ràbia, la impotència i la frustració de no sentir-se representats en el Parlament per uns polítics que no estan a l'altura, malgrat els exilis i les presons.



 Si el Govern es paralitza, hi ha un poble que avança. Els CDR és el poble que es rebel·la contra l'Estat Espanyol i empeny com sempre la política interna.





"La historia nos enseña cómo pueblos pequeños subsisten, a pesar de la agresión."
"Un pueblo que tiene la dimensión de la dignidad es un pueblo que triunfa."



"Nosotros sabemos que se nos mira. Se nos mira con interés avieso por una minoría que quisiera que fracasáramos, porque sabe que vamos a herir sus intereses (...) Sabemos que se nos mira y se deforma lo que somos (...)"


"Lo que estamos haciendo no es la obra de un hombre, ni un grupo de partidos, sino de un pueblo."



"Para estimular y orientar la movilización del pueblo de Chile hacia la conquista del poder, constituiremos por todas partes los comités de la Unidad Popular, articulados en cada fábrica, fundo, población, oficina o escuela por los militantes de los movimientos y de los partidos de izquierda e integrados por esa multitud de chilenos que se definen por cambios fundamentales.




Los Comités de Unidad Popular no sólo serán organismos electorales. Serán intérpretes y combatientes de las reivindicaciones inmediatas de las masas y, sobre todo, se prepararán para ejercer el Poder Popular."

Declaracions de Salvador Allende en l'any 1971 extretes del llibre "¿Caerá Allende?".  Editat l'abril de 1973.






Les fotografies.
Poc temps després de la detenció de Carles Puigdemont en territori alemany, a Catalunya es produeixen talls de carretera en les principals vies d'entrada del país per part dels CDR. A la tarda a Barcelona hi ha una concentració davant de l'estació de Sants amb ànims d'envoltar-la. Una estona després de finalitzar aquesta acció, em trobo un grup de veïns de l'Eixample (Col•lectiu Enriqueta Gallinat) expressant el seu suport als presos polítics catalans. 27-3-2018

L'endemà a Sabadell mentre el sol es pon, hi ha una concentració de protesta davant una de les comissaries dels Mossos d'esquadra per les intervencions brutals del dia anterior, en els desallotjaments policials dels talls de carretera.

A Tarragona la setmana Santa se celebra amb una processó de groc envoltant la presó de la ciutat. 30-3-2018

Imatges d'una revolta catalana per al S.XXI.
6-4-2018