Anar contra la comunitat autònoma de Catalunya forma part de la idiosincràsia de l'estat espanyol. És natural la bel·ligerància amb què actua l'Estat per defensar aquella Espanya imaginàriament indivisible "por la gracia de Dios". I cada vegada que Catalunya aixeca al cel la seva estelada, la democràcia cau dins la fossa comuna on viuen les dictadures.
El dissabte dia 10 de novembre vaig fotografiar a Barcelona el dia més trist d'aquesta batalla catalana per la llibertat. El centre de la ciutat estava ocupat literalment per un exèrcit de mossos d'esquadra per protegir una manifestació ultra que pretenia homenatjar als cossos policials que van actuar contra el referèndum d'autodeterminació de l'any passat.
Van ser molt pocs els ciutadans que van sortir al carrer per defensar la dignitat i es van trobar bloquejats per aquell exèrcit. Els feixistes van poder celebrar tranquil·lament l'escarni contra la democràcia.
I és que el govern encapçalat pel president provisional de Catalunya cada vegada que permet exaltacions de bàrbars dins la ciutat, demostra una feblesa determinant que va en contra del seu propi país.
Ja és el segon cop que deixen desfilar aquests provocadors anticatalanistes i tenint en compte els aldarulls de la primera convocatòria, amb els mossos carregant contra manifestants antifeixistes és incomprensible la repetició. Això és anar contra Catalunya.
Anar contra Catalunya és no fer absolutament res i omplir-se la boca de discursos enardits que al minut següent ja s'han oblidat. Aquest govern està fent això i res més, tret de destruir tot el que l'independentisme havia aconseguit fins ara.
Un govern estèril que utilitza la seva policia per protegir aquells energúmens encarnats pels cossos repressius espanyols va contra Catalunya, contra el poble català!
I és més pervers, quan el govern pretén subordinar una nova revolta com a resposta a les previsibles sentències condemnatòries contra els presos i els exiliats independentistes.
Un govern que no reacciona en aquest mateix moment quan és ell qui té tancades les víctimes en les seves presons és una absoluta vergonya!
Com se suposa que haurem de reaccionar davant la injustícia quan els condemnats ja siguin massa lluny? Amb una manifestació més? Amb una manifestació groga?
Què se suposa que hauria de passar si miraculosament l'estat espanyol fes un moviment audaç i els deixés lliures? Començar de bell nou i confiar en la democràcia espanyola i anar eixamplant la base fins a l'infinit?
Hem perdut definitivament la batalla per la República i ara tornarem a perdre la batalla pels presos.
Òmnium i l'ANC haurien de recordar que no poden empresonar a tot un poble i aquest poble encara els espera.
Anar contra Catalunya és un govern capcot i atemorit amb tota la raó del món, però també recelós amb la seva ciutadania. Patim uns polítics que s'aferren a la cadira, incapaços d'entomar aquestes limitacions i dimitir honorablement per anar aquesta vegada sí, a favor de Catalunya.
10-11-2018
