Al "
NO" armat de l'estat espanyol li agradaria encarar-se amb el nostre "
Sí" convenientment encaputxat, però aquí ens reafirmem amb la pacient i sorneguera irònica de l'humor català, obert de bat a bat. Si ens han d'arrabassar les urnes que ho facin enmig de les nostres riallades, aplaudiments i abraçades. Si ens detenen per barrar-los amicalment el pas que suïn de valent, que s'hi guanyin el jornal aquell dia de tan pesats que ens farem. Que els càntics i les estelades els facin perdre els estreps, que nosaltres sempre serem més que ells i a la cuirassa, befa i aigua!
Aquestes paperetes mullades amb aigua s'adhereixen fàcilment a moltes superfícies.
Cada petit gest que fem és en aquests moments un acte revolucionari que ells han desfermat; plantar cara amb una papereta del "Sí" els hi fa més mal que una pedregada.
Jo m'encaro al seu "NO" feixista penjant un "Sí" de llibertat al balcó de casa. I reciclo les paperetes del "Sí" que han llençat a la brossa els meus veïns de la majoria silenciosa, per enganxar-les amb saliva si cal, als fanals.
Faig i faré fotografies amb un "Sí" alegre en la mira. El seu "NO" miserable m'ho hauran d'imposar a la força.
Un adverbi afirmatiu retrona dins la caverna espanyola. Brandem la bandera del "Sí" com un estendard, defensem-lo fins al final, perquè si ara ens han prohibit onejar la bandera pel referèndum, aviat ens prohibiran cridar pels carrers INDEPENDÈNCIA!
Hem de ser ferms pel nostre poble, durs com una pinya. Els catalans no ens arronsarem davant la injustícia; el món ha de veure com lluitem per aquest "Sí" de resistència i revolta.
La majoria silenciosa expressa la seva impotència.
És el "Sí" solidari amb tots els pobles ferits per la guerra, els pobles que com el nostre suporten les urpes de l'imperialisme.
Un simple mot que atemoreix el govern espanyol perquè el nostre "Sí" és el "Sí" de la victòria.
Adéu-siau Espanya, aneu a pastar fang!
Els gegants de Sabadell es manifesten.
