És un blog per promoure un projecte de llibre fotogràfic. + info al perfil

Signes de República

A la plaça de Catalunya hi ha signes de resistència ciutadana a favor de la República. Els temps que cauen del cel, de pluja, de fred, de vent i els temps grisos de la política, han fet créixer com bolets el nombre de tendes de campanya, carpes i els atuells necessaris per vèncer la intempèrie. Aquí hi ha la determinació de no fer cap passa enrere, de replantejar els nostres temps i fer-nos companyia, construint una àgora de calor insubmisa a la tempesta.
 Hi ha gent que ha aturat el seu dia a dia i s'ha plantat en aquesta plaça. Només es mouran amb la República en marxa.


Hi ha signes de República per tot arreu del territori català. Sense anar més lluny, en cada casa on s'ha dit que Sí, que no som espanyols, que som catalans i estem farts de ser esclaus i colònia. Es veuen els signes de República en cada llaç groc que desafia la "normalitat" forçada.


Són signes de República l'enuig instintiu que ens provoca la imatge del rei espanyol i tota la gentussa que li llepa la sola de les sabates.
Veiem molt lluny els signes a Brussel.les, on rau una part del nostre govern exiliat amb el nostre president.
I malauradament, també són signes de República heroica els independentistes catalans, ostatges dins les masmorres espanyoles.


La República proclamada però no iniciada quedarà en això? En una sèrie de signes, de rastres en la memòria? Per això haurà estat sacrificada tota una generació de polítics catalans? I de les persones ferides per l'1 d'octubre i la victòria d'aquell referèndum en tots els sentits, tota aquella energia i dolor, l'haurem de deixar cremant-se en els llibres?
Que l'enemic no s'equivoqui; davant l'aparent fragilitat del nostre signe de llibertat i la dels nostres polítics, aquesta pressió que l'estat espanyol l'insufla sense compassió, amb grans dosis de menyspreu, d'odi, d'injustícia, d'insults, d'amenaces, de mentides i brutalitat, farà inevitable que els hi esclati algun dia a la cara i trenqui la seva consagrada unitat espanyola per sempre més.


Hi ha un poble que està esperant amb tensa paciència i  que per ell el temps s'ha aturat des del 28 d'octubre quan suposadament havíem d'avançar.
Potser haurem de forçar al Govern a confiar amb la determinació del poble. Si ell tot sol no pot foragitar el 155 de les institucions catalanes, si no pot encendre els motors de la República, els ciutadans hauran d'actuar i se'ls haurà de deixar actuar.
Perquè la independència de Catalunya ja és irreversible i al català ja no li queda altra opció, o la independència o la mort. República o Espanya. Tenim una espasa a l'esquena que se'ns clava si reculem.


La llibertat ens l'hem de guanyar amb, o sense polítics; guanyar o perdre, però sense lluitar, mai. Aquests signes de República hi són per quedar-se i l'han de poder aixecar.


Imatges d'una revolta catalana pel segle XXI. Barcelona 4 de febrer de 2018.

Rastres d'una campanya electoral

Les escombres s'enduen el somriure d'una campanya electoral putrefacte. Els camions de la neteja arrenquen cartells i fan fora de l'espai públic els signes hipòcrites d'una anormalitat democràtica profunda. De què coi reien tots aquells polítics en aquella campanya? De què es reia Xavier Domènec? I de què el somriure del president Carles Puigdemont? I a més a més, d'on venia la ganyota simpàtica del pres polític Oriol Junqueres? De debò creien que amb un somriure ens podien ensarronar i precisament a aquestes alçades? L'independentisme no es ven, ni es compra. No es pot mercadejar amb un sentiment polític que ve de lluny i que està a flor de pell. No calia anar de content. Ni fer veure com si aquelles eleccions s'acomplien dins un marc d'absoluta normalitat democràtica. Si més no, presentar-se per separat els que han patit la fúria de l'estat espanyol no semblaria indicar altra cosa.



A mi, aquestes imatges em saben molt de greu. Ens tracten com si fóssim imbècils. En canvi, veure els rostres triomfants dels representants del feixisme, gens; és normal i és coherent amb la seva essència prepotent, però dels altres... el rostre feliç, és que no ho entenc. Però és clar, aquí s'ha acatat i potser hem fet veure que no ha passat gairebé res; i que l'1 d'octubre el poble No va derrotar el feixisme contra la democràcia. Ni que el 20 de setembre la gent No va sortir espontàniament a defensar les seus del Govern assaltades per la Guàrdia Civil. I que el dia 3 d'octubre No hi va haver una Vaga General a Catalunya. Que el 17 d'octubre No es van encendre milers d'espelmes pels primers presos polítics catalans, en Jordi Sànchez i el Jordi Cuixart. Que el 21 d'octubre No vam tornar a reivindicar-los i cridar per la seva llibertat.


 Que No em diguin que el 10 d'octubre No hi va haver una primera proclamació de la República i que es va ratificar oficialment el dia 27! Ni que el poble català No ha respost amb fidelitat a les consignes dels seus representants i No ha actuat pacíficament malgrat fer ni més ni menys que una revolució? I que per exemple, el dia 8 de novembre diguin, que No vam ser capaços de paralitzar el país.

 La República catalana ha complert amb Europa. Ens ho hem jugat a tot o res en aquesta cita electoral "Junker-Rajoy punt 155". El partit feixista "Ciudadanos", tot i l'engreix esplèndid gràcies a la guerra bruta que ha despertat el nacionalisme espanyol que hivernava apàticament en terra catalana, no ha vençut. Continuem doncs, i no sé com.



Amb aquesta foto, un alè punk per acabar aquest any sorprenentment revolucionari.
I és que hi ha senyals d'una Barcelona romàntica que malgrat tot, encara existeix i resisteix.

24-12-2017

Disciplinadament, el groc

Disciplinadament el poble català va passant. Som poble d'una República en grillons. Mig Govern a la presó, l'altre exiliat. El poble més rebel de la península, el poble més radical és alhora el més disciplinat i acata l'ordre soberga d'un article capritxós de la constitució espanyola.
En dos pols totalment enfrontats, tot se sosté en fals, tot, menys l'esperit independentista.

Altra vegada Catalunya en la clandestinitat que ens hem imposat a cop de disciplina. Altra vegada Catalunya endins el pit. I a l'exterior del cor, un Govern esmicolat i capcot per disciplina imperativa.

Anem passant doncs amb un llacet de color groc en la solapa, amb tot l'odi coent-se en aquest endins nostre clandestí extremadament legítim; i cridem a cau d'orella "Puigdemont president de la República catalana", "PUIGDEMONT ÉS EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA CATALANA!"


Per ara combreguem en fidelitat i disciplina, per ara i fins al dia vint-i-u. El poble, fins al dia vint-i-u.

4-12-2017

L'atzucac

Ens trobem en un atzucac a l'espera de refermar el desig de República en les eleccions del 155. En el cas de perdre, la batalla contra l'estat de les Espanyes haurà d'esperar temps millors i la decepció serà immensa. Si hi tornem majoritàriament amb el nostre neguit, que serà un clam dedicat a Europa, només podrem saltar del forat en el supòsit que el Govern de la Generalitat es posicioni des d'uns altres plantejaments. Madrid no cedirà ni un pam, Europa tornarà a mirar cap a una altra banda i aquesta paret, aquest mur armat que ens colla, l'haurem d'esfondrar entre tots. El nostre govern haurà de confiar en la gran massa ciutadana que encara creu en la República i que estarà disposada a deixar-hi la pell. Perquè si no, tot plegat haurà estat un joc fatídic. Haurem llençat a les escombraries de la història un mar de sentiments.


Aquests dies que resten per a les maleïdes eleccions han de servir per anar afilant la falç. Enguany a Catalunya no s'hauria d'albirar cap esma de Nadal, ni espelmes de resignació pels nostres presos polítics. Les desfilades espectaculars perden la seva efectivitat davant dels règims bàrbars. Les processions cíviques de centenars de milers de ciutadans tenen molt poca força dins una comunitat europea absent. L'escalf solidari cap a ells, presos polítics catalans, s'ha de significar amb una demostració de la força republicana amb accions contundents. Fa pocs dies n'hi va haver un tast.


Esperem que el govern continuï fidel a la seva rebel.lia; el poble estava i estarà disposat a plantar cara a peu de carrer. Si hi ha passes enrere, pocs celebrarem el retorn del president exiliat, car n'hi haurà un altre disposat d'avançar amb pas ferm.
 Esgotarem menys pacientment els tempos que l'enemic ha marcat, després els haurem d'encetar nosaltres mateixos per defensar Catalunya. Per a què hauríem d'esperar més? Qui s'atrevirà a fer-nos esperar més? Totes les estratègies internes i les tretes externes ja s'hauran cremat. A què hauríem d'esperar, a què Espanya se civilitzi? A què Europa obligui als salvatges a organitzar un nou referèndum?


S'haurà d'aplicar la República si creiem que això va de veres! No es pot trair als que ja estan empresonats. Ells ja s'ho han jugat tot i han perdut la llibertat.
Com a mínim s'haurà de provar de superar l'atzucac i viurem lliures o morirem. I això no vol dir abandonar la via del pacifisme. Ni cap govern independentista hauria de decidir unilateralment per sobre el grau de compromís de les persones, d'exposar la seva integritat física per defensar-lo.


El nostre anhel du a un xoc inevitable.

En el nou fossar català si cal, hi arrossegarem tot Europa!


Imatges de la jornada reivindicativa del 11 de novembre de 2017.

Seguim!

En lluita amb els Comitès de Defensa de la República dels barris de Sabadell.

Imatges d'una Vaga General catalana pel segle XXI. Sabadell 8 de novembre de 2017.











 Dia nou de novembre, la humiliació de l'estat espanyol continua i sota la seva pretesa normalitat, ha empresonat a Carme Forcadell.
Poques hores abans a la universitat de Salamanca, el president espanyol li feia la cort al seu homòleg europeu; Jean Claude Juncker era investit Doctor Honoris per aquella universitat en un  intercanvi de favors a la descarada; segons les seves paraules, el nostre nacionalisme és verí. El resultat, onze presoners polítics catalans, més de set-cents batlles amenaçats, les nostres institucions segrestades, violència ultra amb impunitat al carrer, atiada amb insistència malaltissa per la caverna mediàtica i els lladrucs dels seus polítics espanyolistes. I amb tot això sobre la taula, a més a més, unes eleccions trampa i d'obligat compliment sota pressió de les armes.

 I tot just ara, s'inicia la venjança per l'èxit de la Vaga General amb un avís de repressió directa contra els piquets i persones solidàries amb la República catalana.

És per això que faig uns retocs a les fotos i confio que el meu sindicat em sàpiga protegir en el cas que em busquin les pessigolles.

Canvi de tornes i soroll (actualitzat 4 de novembre de 2017)

El que fa més mandra dins l'excitació fruit d'aquests dies preciosos és el fet d'haver de suportar tertúlies estèrils sobre l'estratègia secreta del nostre Govern.
És possible que Europa hagi obligat a frenar les ànsies d'una revenja immediata per part del país invasor. Aquest fet ha de provocar una gran frustració entre els que s'embolcallen en la violència d'una bandera folklòrica.  Una bandera que ha esdevingut estrangera dins el nostre territori. La impotència dels espanyolistes ha de ser enorme en aquest canvi de tornes, en perdre aquell drap els atributs de conquesta i veure's relegat com a un mer símbol de protesta.


Si els catalans hem de tornar a votar encara que sigui en unes urnes imposades i si el nou front de lluita s'aboca en aquest vot, haurem de tornar-hi. S'ha de confiar bellament amb els nostres polítics d'aquí o a l'exili, no ens queda un altre. El nostre Govern legítim s'ha demostrat digne de confiança i les persones que el conformen hi estan posant el coll.
En Jordi Sánchez i en Jordi Cuixart ja estan patint les conseqüències d'haver demostrat una valentia i un amor incondicional per la nostra terra; un exemple d'honestedat intolerable per les ments franquistes de l'estat de les Espanyes.
Aquesta fortalesa i llum  que emana dels nostres presos polítics d'aquesta revolta catalana hauran de ser el far, un referent de combat en unes eleccions revenudes per un altre Estat d'acord el seu "imperio de la ley".

Però haver de suportar una campanya electoral amb el soroll dels partits feixistes del PSC, Ciudadanos, PP i altres polítics miserables que diuen que són d'esquerres, a mi em provoca un enuig terrible.

A hores d'ara per sort, la nostra República continua i això és impagable.


Dia dos de novembre, l'Estat espanyol ha empresonat una gran part dels nostres representats polítics elegits democràticament per la majoria dels catalans.

No es pot acceptar que els nous dies que han de venir siguin iguals als precedents. No podem normalitzar i resignar-nos a viure en un estat d'excepció on la repressió anirà a més. Podem manifestar-nos com sempre amb una actitud plena de rebel.lia i profundament pacífica.
Però si continuem per aquest camí, de ràbia gola avall, d'indignació freda, el carrer hauria de ser nostre permanentment com a teràpia. El carrer ple de gent per no acostumar-nos a patir sols. I fer una revolta rabiosament pacífica.
La lluita pacífica vens quan tothom surt al carrer, tothom, units com un sol cos, amb determinació i amb el convenciment del poder d'aquesta força.


 No caure en la provocació del veïnatge insolidari, dels feixistes i els seus representants espanyolistes que embruten amb el seu soroll la nostra terra catalana. Hem de guanyar-nos i defensar la República posant-hi el cos. Carreguem una muntanya de raons i no només pels que han estat segrestats, aquesta és una lluita per la independència efectiva de Catalunya. Que no ens distreguin els babaus, ells no la volen, ni hi creuen en la nostra causa.

Fem història i aquesta vegada no la podem perdre i deixar-la pel futur en mans dels nostres fills, l'hora és ara; pels nostres avis, les nostres mares i pares, els nostres fills, anem a totes.

Cal aturar-ho tot!


Tres de novembre, els CDR de Sabadell criden "Vaga General" i l'Ajuntament demana la llibertat pels presos polítics d'aquesta revolta catalana. 





Més info:
Aturem la falsa normalitat, surt al carrer, busca el teu CDR i participa:

Visca la República Catalana!

No m'ho puc creure, estic vivint la sisena República del meu país!
Per fi puc escriure: Visca la República Catalana, visca Catalunya lliure!

Poques vegades un govern compleix amb el poble, viure això és també una alegria enorme.
Esperem la reacció del país veí doblement humiliat; van dir que no celebraríem un referèndum i ho vam fer, van dir que no proclamaríem la República catalana i ja ho hem fet. Ens queda resistir l'embat de la fera moribunda, estem preparats.

Imatges d'una revolta catalana pel segle XXI. Barcelona 27 d'octubre de 2017.