És un blog per promoure un projecte de llibre fotogràfic. + info al perfil

Prou. Ni un pas enrere!

Núvols negres tanquen el cel sobre terra catalana. Anem desplegant a l'escalf del nostre cançoner, l'immens paraigua que hem construït amb un estel roig al pit i que alcem amb el puny tancat enlaire.


Contra el jou espanyol que ens vol destruir i la sang que Europa demana hi posarem la pell, tots junts, el poble i el govern de Catalunya!

Visca Catalunya lliure! Visca la República Catalana!






Imatges d'una revolta catalana pel segle XXI. Barcelona 21 d'octubre de 2017.

Foc d'espelmes

Ja tenim dos caps de turc segrestats dins les masmorres espanyoles, en Jordi Sànchez i Jordi Cuixart presidents de l'ANC i Òmnium Cultural; el seu crim, dirigir amb èxit les multitudinàries manifestacions de l'Onze de setembre dels últims anys i més recentment, apaivagar els ànims dels catalans en les concentracions de protesta per la detenció de tècnics i membres del govern durant el 20 de setembre.











Els catalans de tan emprenyats que estem cremem espelmes a milers per encendre la nit.
N'hi haurà prou?

Imatges d'una revolta catalana pel segle XXI. Barcelona 17 d'octubre de 2017.

La marrana

La bandera porca símbol de l'imperialisme espanyol.


Aquesta bandera pudent representa a la cort de porcs de l'estat espanyol.
És un símbol per la insolidaritat, l'arrogància, la mentida, el racisme, l'estupidesa i la brutalitat.
La rojigualda enemiga de Catalunya, bandera casposa i feixista aviat formarà part del folklore ranci dins la nostra terra.

La revolta amb peus de plom

Dimarts deu d'octubre, jugada del president de la Generalitat per guanyar temps.
Guanyar temps perquè els mercats financers s'enfanguin. Temps de desgast dedicat a la brigada del "Piolin" i temps guanyat per posar a prova l'histerisme i l'escassa intel.ligència del govern espanyol.


A ulls del món està quedant ben clar que Catalunya no és Espanya i que la nostra lluita ja no és només un afer intern.
Ens hem donat temps perquè l'enemic interior vagi paint que el procés és irreversible, que fotem el camp!


En calent el temps ens crema i s'ha d'imposar una altra vegada la paciència, l'estratègia, la unió del poble. La revolta catalana avança amb peus de plom cap a la llibertat.


I és que la història es fa amb temps i quan hàgim aconseguit la independència, quan es proclami la República Catalana amb tots els efectes, tots aquests dies de neguit que se'ns fan tan pesats ens semblaran un vent fugaç, un llamp.









Paciència, paciència i més paciència

Els catalans hem bastit un castell enorme de paciència. Tenim una paciència gegant per escoltar oficialment la proclamació de la República Catalana. Ens l'hem guanyada amb escreix després de patir un cap de setmana carregat de paciència: La paciència heroica per protegir les escoles; la pacient espera per veure les urnes; la paciència per poder exercir el dret a vot i patir amb pacient valentia la possibilitat de veure desembarcar la rua criminal de l'estat espanyol per matxucar-nos en qualsevol moment.

Vam celebrar també amb paciència, el tancament del recompte i amb tensa paciència ens vam apinyar tots junts protegint el nostre referèndum fins al final.
Tenim paciència per homenatjar tal com mana l'heroisme dels nostres veïns que van fer l'impossible per a que un poble pogués votar. Paciència per encaixar la ràbia de la brutalitat de l'estat i la pacient impotència de ser testimonis del nostre poble ferit.


Tenim una gran paciència els catalans en sortir al carrer a reclamar el que ja és nostre i ho fem amb pacient espera.  Cridem amb paciència i ens encarem pacíficament als policies pacientment. Encaixem els insults, el menyspreu, les mentides, les manipulacions, la fatxenderia, les amenaces del govern espanyol i del seu Borbó amb paciència. Amb paciència veiem caure les màscares dels seus mitjans de comunicació, dels seus intel.lectuals, dels seus artistes i com van subvertint profundament la paraula "democràcia".

Paciència en saber-nos ocupats militarment.
Paciència en constatar que la bandera espanyola agermana majoritàriament feixistes.
Paciència en escoltar els cants de sirena d'aquells que s'embafen amb la paraula "diàleg".
Paciència per la claca dels benintencionats cap a les forces repressives de la Generalitat que diuen que són les nostres.
Paciència dels revolucionaris pel Tot en la lluita que haurà de continuar més enllà.
Paciència en aquests dies estranys que sens dubte ompliran els llibres d'història.

Ens sentim els catalans pacientment en solitud davant del cataclisme pre-bèl.lic, però hem perdut la por amb la gran dosis de paciència que encara ens queda.

Marxarem d'Espanya amb una paciència elegant plena de rebel.lia. Estem trencant pacientment les últimes fibres que ens uneixen amb Espanya.

I malgrat les provocacions i tot el mal que ens han fet i més que desitgen, ens aixopluguem amb orgull sota un paraigua immens fet de paciència, de la seva ignomínia que ens la vol fer perdre.

La Vaga General més pacífica

Catalunya s'atura i el que hauria d'haver estat un clam per la independència degut al referèndum victoriós, l'energia del Poble va desembocar una altra vegada en una festa massiva per reclamar democràcia.

I malgrat les amenaces de l'imperialisme espanyol i malgrat les tortures als col.legis electorals i malgrat la indiferència dels magnats d'Europa, vam sortir al carrer revolucionadament pacífics i la ràbia es va tornar a transformar en una alegria que ho va anegar tot.

I vaig veure desfilar els anarkos amb els indepes i fondre's dins la riuada d'aquesta Vaga Catalana.

Fotografies del tres d'octubre a Barcelona de 2017.






















Espanya, el vostre fracàs les nostres URNES!

I de cop i volta van aparèixer urnes i butlletes per tot arreu.
Davant la impotència i la brutalitat de l'estat espanyol el poble CATALÀ va poder votar!

Imatges dels col.legis electorals rebels de Sabadell zona Nord en el dia primer d'octubre de 2017.